Odissea de patiment

No hi ha destí.

No hi ha amor autèntic.

Només hi ha enamorament.

Que s'acaba i segueix la vida.

Mantinc la flama,

com Ulisses al seu llarg viatge.

I el materialisme s'imposa a la realitat.

Ser valent.

Ser un home.

Despertar el costat fosc

i acceptar la força.

Temps de dolor

Sento molt amor.
I pel mateix fet, sento molt dolor.
Perquè són germans bessons.
Tinc l'amor de la meva vida al costat
i putos els egos i les pors ens separen.

De què serveix estar tant enamorats?
Si som de diferents universos?

Estem fets de la mateixa llum,
de la mateixa escalfor de l'aire mediterrà.
Però diferents fangs de distints continents.

T'asseguro que no m'has vist brillar l'interior.
I que si no seguim junts, mai la veurà ningú.
Ho prometo.

Carta d'amor pausat

Posar a prova l’amor fa que en surti reforçat.

És una idea a la qual m’agafo com si fos un flotador.

Si ens allunyem, si vivim separats, fem un pas enrere.

El pas enrere és per solucionar la relació, ho sé.

També crec que et convé més a tu que a mi.

Si me’n vaig et deixo tot el meu cor.

Si acabem separant deixaré de tenir cor, en tots els sentits.

He deixat que em tractessis com un nen petit des del principi, no ho faré mai més amb ningú.

Aposto pel nostre amor i la nostra parella.

Sé que podem aprendre més l’un de l’altre, conèixer-nos més i caminar junts, ho sé.

Podem fer-nos millors persones, i fer projectes molt macos junts que aportarien llum al món.

Parella ideal

Un Àngel i un dimoni es van enamorar.

L'Àngel vivia des del món interior,

el dimoni tenia present la vida.

L'Àngel es preocupava de l'ànima,

el dimoni de tenir per menjar.

L'Àngel volia ser humà i etern,

el dimoni estava viu i era diví.

Només hi queben dos causes al món:

l'Amor i la Voluntat.

I totes dues es mantenen unides

amb els dos enamorats.

I d'ells, va néixer l'esperança.

Fill de la decepció i el pragmatisme

T'espera el sentit comú

com una llosa sobre el jaç,

per acceptar que m'ho has donat tot

i que no hi ha més camí per caminar junts.

T'espera la mateixa vida

enamorada del teu pas segur

que reclama la teva soledat

perquè tornis a fer de Joana d'Arc.

Maleeixo la natura que ens allunya

i m'enric de les idees preconcebudes

que menyspreen la força de l'amor pur

i  sobre sentencien a la presó la voluntat.

Tu continua repetint els patrons de parella

que veuen caduca una relació quan et creus feble

quan et podria veure la teva part més fosca,

i mai t'explicaré que et comprenc i t'accepto del tot.

Prometo ser cruel i interessat a partir d'ara

siguis tu o el mateix déu qui tingui davant,

per esprémer les il·lusions a voluntat

i crear una autopista de cadàvers necessaris.

Sóc fill de la decepció i el pragmatisme

malgrat mantinc en sumort les causes perdudes

ara, la meva bandera, és el meu benestar

i la necessitat de ser comprès l'amago al calaix.