Fill de la decepció i el pragmatisme

T'espera el sentit comú

com una llosa sobre el jaç,

per acceptar que m'ho has donat tot

i que no hi ha més camí per caminar junts.

T'espera la mateixa vida

enamorada del teu pas segur

que reclama la teva soledat

perquè tornis a fer de Joana d'Arc.

Maleeixo la natura que ens allunya

i m'enric de les idees preconcebudes

que menyspreen la força de l'amor pur

i  sobre sentencien a la presó la voluntat.

Tu continua repetint els patrons de parella

que veuen caduca una relació quan et creus feble

quan et podria veure la teva part més fosca,

i mai t'explicaré que et comprenc i t'accepto del tot.

Prometo ser cruel i interessat a partir d'ara

siguis tu o el mateix déu qui tingui davant,

per esprémer les il·lusions a voluntat

i crear una autopista de cadàvers necessaris.

Sóc fill de la decepció i el pragmatisme

malgrat mantinc en sumort les causes perdudes

ara, la meva bandera, és el meu benestar

i la necessitat de ser comprès l'amago al calaix.