La voluntat de l'Amor

El monstre de l’Amor, quan és autèntic, exigeix grandesa constant.

Que en són de malcarats els astres que ens han fet tant imperfectes!

Que n’és de cruel la naturalesa humana, que ens fa voler ser déus.

Quin mal tant pervers va crear l’exigència d’estar vius i evolucionar?

He conegut l’amor en una deessa, just la que té massa veritats,

La més gran de totes, la que en secret he implorat al destí conèixer,

A nombroses nits de soledat i de patiment mentre implorava comprensió al cel.

I el més bonic de tot és que estem enamorats. I el més grotesc és que som diferents.

Quan dos formes de veure la realitat s’entrellacen el destí i volen volar juntes,

Volen saber-se, comprendre’s, aprendre i donar-se del tot.

Els requisits no perdonen i l’enemic és només un mateix, el més destructor.

Perquè la batalla és evolucionar junts i en consonància o morir en l’intent.

Ni la malícia ni l’egoisme són tant eficaços com el poder del nostre propi Ser,

El que hem construït per dir-nos únics, bons i sencers en un món ple de grisos.

Un Ser que ens vol desperts i conseqüents amb les nostres conviccions

I que no entén de bromes, ni distraccions ni correcte o incorrecte.

Podria dir-ne dimoni,  o destí inefable o fins i tot màgia universal,

I ho són, perquè quan no comprenem què ens passa recorrem a supersticions

Per descriure el que ens fa seguir construint i dominant la vida que ens envolta;

La voluntat, aquella terrible empeltadora de il·lusions, nua de decoracions o excuses.

Aquella força que ens reclama tòrcer els desitjos i materialitzar les nostres decisions.

Aquesta creadora de realitats no entén d’esperances ni somnis, són engrunes del seu pas.

i ara que m’he entretingut a l’estació del desig i del reconfort, he perdut el tren.

Tants pensaments entretenen els sentits i castiguen el cor càndid i adormit.

Si pogués obrir-me el cor pel mig i que em comprenguessis del tot, tampoc serviria.

Pot ser que la nostra naturalesa ens separi, que ens allunyi de la intimitat com a la parella,

Pot ser que es creï una nova fase de l’amor, més madura, més ferma, més humana,

Pot ser que patim tant dolor com amor viscut, però no és risc, és seguir la nostra voluntat.