Ara que els sentiments es desaiguen
Ara que les passions es relaxen,
Ara que la memòria justifica i reorganitza
Ara que la solitud habita casa meva.
És moment de valorar els danys i fer balanç
És moment de reiniciar la meva màquina.
Rearmat de vida he integrat la teva llum,
El meu jo torna a caminar amb nova escalfor,
La del foc que creaven junts, increïble.
Ara i aquí, sóc nou i millor.
I alhora un cor ferit eternament.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada