Nego que els sentiments dominin la meva vida
i el resultat és la falta absoluta d'acció.
La frustració per un fracàs amorós és més gran
que les motivacions per continuar vivint.
Tant bonic que seria viure i deixar viure.
Em nego la simplicitat i augmento el patiment interior.
Ni demanant ajuda hi trobo consol.
La vergonya de només veure el meu propi dolor
em consumeix i em redueix a la foscor més absoluta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada