Integrisme, ofec infantil

La lectura de fragments del poema de Nadal d'en Sagarra, amb la participació de la Coral del col·legi de Mare de Déu de la Gleva. Destacable per la plàcida rapsòdia de Gabriel Salvans i la divina finor i tècnica dels músics, que no dels directors. L'impacte es fa riota. Com pot una persona dirigir-se al públic en un acte nadalenc lúdic, amb un to i ritme extremadament religiós? Doncs ben mirat, llegia la benvinguda des de la tarima lectora de l'església de la Gleva. Tot i així, crec que cal diferenciar un acte lúdic familiar amb context escolar, d'una missa anacrònica, perquè això és el què s'ha barrejat.

Pas a pas, Catalunya

La presentació de "La Comissió Osona 2014 " a Sant Sebastià em porta més preguntes. Queda representativa la fotografia, si es mira des del punt de vista acadèmico-polític, un matrimoni bastant estrany. Això que fa poc no hagués estat gaire transversal a nivell social, a nivell de renda vaja. Una cosa que les retallades del món educatiu han arreglat; la fotografia del record històric ja té rics i pobres. A mode d'anècdote, la imatge que consta a l'agenda de l'Ajuntament de Vic, n'hi falten dos que van arribar corrents, i un que s'amagava darrera el cigarret. Allò que em pertorba és l'excessiu didactisme intel·lectual. Entenc que cal recordar d'on venim, tot i que el fons seria, on ens hem quedat i plantat una bandera. Malgrat tot crec que falta fer emergir allò que ens fa sentir la nostra terra. No sols els arguments intel·lectuals ( excessivament centrats en l'economia pel meu gust), calen els arguments emocionals, els del poble ras. Com diu en Quim Vila a les Nadales independentistes " Ja som tota una penya que vol un nou estat, un nou estat"

Uns sí, altres no.

Assistint a una presentació d'un llibre important, pot ser que et quedi aquell gust amarg de falta d'interessats, o almenys de parròquia filiocultural. Ni això. Quatren dinosaures de dretes. Poca conya, això és símptome de pensament simplista. Sap greu que triomfi el catalanisme polititzat en clau de populista, i profundament noticiós. Perquè la força d'un poble, prové de les emocions, de la justícia històrica, que per força significa, justícia pels actuals catalans, no sols per alguns. Massa sovint hem mitificat la víctima, el marginat, el perdedor. Sabeu enterament perquè. Si la Catalunya monàrquica va ser derrotada, ataquem la monarquia i el règim que la defensa espanyolista i sobretot, sobretot, autoritari. No ens n'adonem que allò autoritari és la moda catalanista. Defenso l'independentisme per defensar les persones catalanes, però veig que el catalanisme s'ha transformat en defensar els alts burgesos catalans i sobretot, sobretot, l'economia; però no ens n'adonem que cridem a favor d'un equip que ens roba, que ens esclavitza, que ens posarà un nou rei català, sols per explotar al poble català. Ens inflem entre tots tant l'orgull català que volem només gent catalana que ens exploti, que creï injustícia social, però catalana clar; tots amb les vamcats catalanes del senyor Franco, sí l'amo es diu així, i curiosament combrega amb allò que intueixes, lector. Molts ho calleu. "El músic de l’americana vermella. Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint, de Jaume Collell, a càrrec de Ramon Ferrer, músic i gestor cultural, Jordi Molet, director general d’EL 9 NOU, i el mateix autor." No m'extenc en defensar res. Com diuen els presentadors dels llibre a Vic, després de Manlleu, com sempre, "curiosament no s'ha fet cas a una època entre 1920 i 1930, efervecència del Paral·lel a Bcn" i d'autors i empresaris catalans que usaven el català i el castellà per fer fortuna, i sobretot, sobretot, per gastar-la amb vicis. Encara que fossin fills de burgesos, foren grans creadors, universals, famosos fora de les espanyes, i el missatge de fons que ens transmet el seu exemple vital, és de recerca de llibertat individual. Animo a reflexionar perquè s'amaguen exemples de llibertat en un moment molt important pel qui creu en el canvi històric, on pressumptament es defensa la llibertat. No, m'equivoco, no es defensa alliberar res, només es defensa la llibertat col·lectiva d'un país que els que estem vius, no ha conegut ningú. Baixem del núvol, si no lluitem per la justícia, caurem al cove d'un país injust, on el català l'usaran sols a la cort.