Pas a pas, Catalunya

La presentació de "La Comissió Osona 2014 " a Sant Sebastià em porta més preguntes. Queda representativa la fotografia, si es mira des del punt de vista acadèmico-polític, un matrimoni bastant estrany. Això que fa poc no hagués estat gaire transversal a nivell social, a nivell de renda vaja. Una cosa que les retallades del món educatiu han arreglat; la fotografia del record històric ja té rics i pobres. A mode d'anècdote, la imatge que consta a l'agenda de l'Ajuntament de Vic, n'hi falten dos que van arribar corrents, i un que s'amagava darrera el cigarret. Allò que em pertorba és l'excessiu didactisme intel·lectual. Entenc que cal recordar d'on venim, tot i que el fons seria, on ens hem quedat i plantat una bandera. Malgrat tot crec que falta fer emergir allò que ens fa sentir la nostra terra. No sols els arguments intel·lectuals ( excessivament centrats en l'economia pel meu gust), calen els arguments emocionals, els del poble ras. Com diu en Quim Vila a les Nadales independentistes " Ja som tota una penya que vol un nou estat, un nou estat"