Uns sí, altres no.

Assistint a una presentació d'un llibre important, pot ser que et quedi aquell gust amarg de falta d'interessats, o almenys de parròquia filiocultural. Ni això. Quatren dinosaures de dretes. Poca conya, això és símptome de pensament simplista. Sap greu que triomfi el catalanisme polititzat en clau de populista, i profundament noticiós. Perquè la força d'un poble, prové de les emocions, de la justícia històrica, que per força significa, justícia pels actuals catalans, no sols per alguns. Massa sovint hem mitificat la víctima, el marginat, el perdedor. Sabeu enterament perquè. Si la Catalunya monàrquica va ser derrotada, ataquem la monarquia i el règim que la defensa espanyolista i sobretot, sobretot, autoritari. No ens n'adonem que allò autoritari és la moda catalanista. Defenso l'independentisme per defensar les persones catalanes, però veig que el catalanisme s'ha transformat en defensar els alts burgesos catalans i sobretot, sobretot, l'economia; però no ens n'adonem que cridem a favor d'un equip que ens roba, que ens esclavitza, que ens posarà un nou rei català, sols per explotar al poble català. Ens inflem entre tots tant l'orgull català que volem només gent catalana que ens exploti, que creï injustícia social, però catalana clar; tots amb les vamcats catalanes del senyor Franco, sí l'amo es diu així, i curiosament combrega amb allò que intueixes, lector. Molts ho calleu. "El músic de l’americana vermella. Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint, de Jaume Collell, a càrrec de Ramon Ferrer, músic i gestor cultural, Jordi Molet, director general d’EL 9 NOU, i el mateix autor." No m'extenc en defensar res. Com diuen els presentadors dels llibre a Vic, després de Manlleu, com sempre, "curiosament no s'ha fet cas a una època entre 1920 i 1930, efervecència del Paral·lel a Bcn" i d'autors i empresaris catalans que usaven el català i el castellà per fer fortuna, i sobretot, sobretot, per gastar-la amb vicis. Encara que fossin fills de burgesos, foren grans creadors, universals, famosos fora de les espanyes, i el missatge de fons que ens transmet el seu exemple vital, és de recerca de llibertat individual. Animo a reflexionar perquè s'amaguen exemples de llibertat en un moment molt important pel qui creu en el canvi històric, on pressumptament es defensa la llibertat. No, m'equivoco, no es defensa alliberar res, només es defensa la llibertat col·lectiva d'un país que els que estem vius, no ha conegut ningú. Baixem del núvol, si no lluitem per la justícia, caurem al cove d'un país injust, on el català l'usaran sols a la cort.