Quan et veig dolor, mataria.
Si et toco la pell em saliva l'ànima,
un desig de voler-te cos contra cos,
trepitjar-nos els plaers fets carn.
Busco resseguir-te les dunes,
arremangar-te els plecs del teu desig,
devorar-te l'epicentre d'un llarg gemec
mentre el remenat de salives s'obliden el seu nom.
Quan et veig dolor, mataria,
perquè et vull tota, mossegant la barana,
arrapant-nos al no res, al tot, en un sol bram,
fins al límit que creix i explota.
Fotografiant el teus llavis entrecreuats
quan em desmunto i em recomponc l'animal
per donar-me tot, sense un demà segur.
I t'asseguro que les ganes mai em dormen
per les carícies que m'engoleixen les entranyes
en un joc íntim de passió despullada de poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada