és més, ara mateix visc dins la teva música,
la força del teu ballar la vida em guia
encara que toquem a orquestres diferents.
Perquè m'has despertat el potencial
que forja els desitjos sobre l'enclusa
i els meus projectes són per tu, l'ofrena.
Quin mal no poder tocar-te amb desig,
no fer-te feliç, o protegir-te o comprendre't,
quin mal saber que no sóc prou home per tu
però tot i lamentar, gaudeixo poder-ho sentir,
Més si volen sentiments, que en són de vius!
Es mouen sense pausa, ballant la vida,
són el caliu d'un amor que el faig etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada