la teva sensibilitat i el realisme, que són els meus,
em dónen sentit a la vida.
un respirar la natura crua que evoluciona,
que troba amants i genera noves amistats,
com un créixer per supervivència.
I et sento Consuelo com si fós Antoine Saint-Exúpery,
com si haguéssim de patir separats per tornar-nos a trobar,
per reempedre la nostre missió.
Pujo a la navalla de occam i em deixo guiar
pel cor que em batega
encara al teu ritme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada