tot és molt més simple i real.
I si el sentit de la vida és viure-la,
que només el coratge sigui el meu estandart.
Cada nit ens parlem en somnis
i em regales veritats per despertar,
serà que s'apropa el final de tot,
i que ens crida l'últim tren.
Sóc llamp dins l'onada d'un surfer,
que cau si reflexiona massa estona
o vola integrat a l'univers del ser.
Vull dir amb veu alta, que t'escric a tu,
la sirena que canta sense veu,
i que cada bri d'herba que creix
elogia el teu nom i somriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada