quan les anheles amb força, esdevenen.
El cor trencat forma part d'allò que he desitjat,
però les ganes de millorar s'imposen.
Només puc voler el millor per tots dos,
i això comporta no atormentar-se ni fer patir.
El dolor es transforma en terra fèrtil
on conrear l'energia de viure i compartir la pròpia vida.
Sigui així, malgrat que el cor continua enterrat sota terra,
i la rabia em desesperi, els udols del llop canten a la vida,
per correr lliure i surfejar a la onada caòtica de la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada