ja no caminem agafats, del cor,
la força de la meva ànima sola està,
si no compartim vivències,
perquè l'Univers es confabula
si no és per sentir dolors d'amors.
Seràs sempre aquella flama que ha activat
la raó de l'existència, sense tu,
t'idolatro com el Déu, que ja no hi és,
en la teva pell jo hi trobava, el sentit,
tota música que dona ritme al meu cor
Es la historia d'un amor
únic, sincer i genial
Es la historia d'un amor
únic, sincer i genial
que em va fer comprendre
què és el bé, què és el mal
que em va empènyer a la vida
per destruir-me després.
Quina foscor que m'acompanya
Quina foscor que m'acompanya
que no em deixa respirar,
d'innocent jo en pecava
si ets la meva religió, per caminar,
doncs que sigui el meu nord,
adorar-te fins la mort,
olorant amb els dits el teu record
d'un amor i una passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada